El Govern de la Generalitat acaba d’anunciar un programa per ampliar amb 10.000 el nombre de lloguers socials a Catalunya, 6.188 dels quals es dedueix que seran Habitatge de protecció oficial (HPO). És bo fer habitatge protegit, però cal recordar la greu situació en què ens trobem. Precisament, aquesta setmana hem conegut un informe de l’Obsevatori Metropolità de l’Habitatge, amb dades de la mateixa Generalitat, que hi posa xifres: El 2026 haurem perdut 20.449 habitatges de protecció oficial (HPO), i el 2030 en seran 36.000. És a dir, fins i tot si el Govern compleix la promesa de fer 10.000 nous HPO, n’haurem perdut el doble en termes nets només a la província de Barcelona!*. La realitat, derivada d’un model de construcció d’HPO publicoprivat basat en l’especulació i la transacció de diners públics al sector privat, és demolidora. Per això no ens serveix que el Govern miri només endavant, cal que miri enrere i es faci responsable de la catàstrofe de l’habitatge finançada amb diners públics durant els últims anys i protegeixi a les llogateres que n’estan sent víctimes.
En primer lloc, cal buscar fórmules per evitar que tot l’HPO construït durant els últims anys i finançat amb diners públics es desqualifiqui i per tal que continuï sent públic. No ens serveix de res ampliar en 10.000 el parc d’habitatge per una banda i perdre’n 20.000 per l’altra.
En segon lloc, cal protegir totes les llogateres que actualment viuen en HPO i que estan sent víctimes de les pràctiques d’assetjament immobiliari i expulsió per part de promotors privats. Fa només dos dies el Sindicat de Llogateres vam presentar una campanya de centenars de llogaters d’HPO en mans de CaixaBank, víctimes d’abusos i desnonaments. Cal recordar que La Caixa i les seves empreses van rebre fins a 25 milions d’euros públics en subvencions directes, a més d’importants subsidis als crèdits, beneficis fiscals i terrenys a preus favorables per aquestes promocions amb els plans d’habitatge del 2002 al 2012. Ara es desvincula complemtament de les consideracions que van justificar aquestes ajudes. L’experiència ens mostra que, en general, la gestió privada dels arrendaments HPO ha estat marcada pels abusos immobiliaris, i quan s’ha acabat el període de lloguer protegit, els promotors s’han dedicat a expulsar i desnonar els mateixos llogaters que complien amb els criteris de vulnerabilitat per accedir-hi, amb l’objectiu d’especular amb els habitatges.
En tercer lloc, cal reformular el model de construcció d’HPO per garantir que aquest sigui transparent i democràtic i que tingui com a finalitat construir habitatge de lloguer a perpetuïtat, al servei de la societat i no de l’especulació privada. Cal consolidar un parc públic d’habitatge garantint un règim de lloguer a perpetuïtat i que el sòl quedi en mans públiques per evitar-ne la privatització. Així mateix, exigim que en els convenis es reconegui el dret d’associació, sindicació i representació de les llogateres i es prohibeixin els abusos immobiliaris com les clàusules abusives en els contractes, la judicialització dels conflictes, l’assetjament immobiliari o l’expulsió injustificada.
El Sindicat de Llogateres estarem al costat de totes les llogateres que actualment són víctimes d’un model d’HPO fracassat, ens mobilitzarem fins a aconseguir que La Caixa respecti els drets de les llogateres i serem la pedra a la sabata de tot govern que intenti promoure models d’HPO al servei de l’especulació i no de la gent.
*Dades de l’Observatori DESC. Accessible a: https://observatoridesc.org/ca/municipis-demarcacio-barcelona-perdran-gairebe-50-d-habitatge-protegit-privat-7-anys
