Les eleccions municipals són un moment adient per tal que petits partits es presentin en societat i intentin trencar el monopoli de les grans institucions polítiques, dels grans partits professionals. Revista Rambla ha volgut conèixer algunes d’aquestes associacions de ciutadans que busquen trencar tendències rígides. Dos exemples. N’hi ha molts d’altres a tot Catalunya.
Estimem Calella
Enric Gómez és el candidat a l’alcaldia de Calella per la plataforma ciutadana “Estimem Calella”. Reconeix que “la dificultat principal és arribar a la gent a peu de carrer. Hem fet molta feina online d’ençà que ens vam constituir i durant aquest període de precampanya, però fins que no tens presència al carrer amb l’inici de la campanya electoral amb els cartells o la difusió de programa i paperetes a les bústies de les llars, no hem pogut accedir a tothom, sobretot a la gent gran”.
Un partit acabat de crear nota que competeix contra partits més «professionals», amb més estructura i burocràcia. Gómez destaca que “els partits tradicionals no deixen de gaudir de sigles que tenen presència a la premsa generalista i se’n fan ressò constantment d’ells. Nosaltres hem hagut de fer molts esforços per donar a conèixer la nostra marca, la nostra filosofia i els eixos principals de la nostra proposta política. Després, nosaltres hem dissenyat tot des de dins l’equip, sense estructures de partit on t’organitzen factors tan elementals com la imatge corporativa, la campanya, els espais electorals, les falques, la redacció del programa, els dissenys de cartells i papereria, impremta, comunicació a xarxes… i una qüestió fonamental, el pressupost de despesa econòmica que tot això comporta”.
“Qui en té la culpa, d’aquesta desafecció”, li qüestionem a Enric Gómez. Ell ho veu ben clar: “la política destructiva dels grans partits, que vetllen per perpetuar els seus propis interessos i dels mitjans de comunicació, que han perdut tota objectivitat”.
Li preguntem a Enric Gómez què cal fer per lluitar contra la desafecció de la política i que la ciutadania se senti lluny de la política. La seva recepta és clara: “preparar una proposta de ciutat engrescadora i alhora realista, que pensi a millorar la ciutat adaptant-la a les noves necessitats, que no sigui destructiva vers l’adversari i, la clau, que és formar un equip de professionals preparats que s’impliquin en la política de manera vocacional, sense cap més interès que no sigui la prosperitat del municipi, amb visió de present i futur, amb un missatge clar, proper i sincer, sense por a dir certes coses tot i que siguin impopulars però necessàries.
L’ecologisme és un dels punts irrenunciables d’aquest nou partit polític. Per motius evidents. Gómez apunta que “la incentivació del reciclatge a través d’un sistema de punts i de la conscienciació, l’aprofitament de les aigües pluvials pel reg, el foment per a la creació de comunitats energètiques, aconseguir ser una ciutat sense fums reduint el trànsit, limitant el tabac en zones concorregudes i platges i esperem que ben aviat també a terrasses, punts de càrrega de vehicles i mòbils amb plaques solars, entre moltes altres mesures”.
Assegura que “des de sempre he tingut una conscienciació molt forta pel medi ambient i pel benestar dels animals. Avui en dia, qui no és ecologista és perquè no vol, però s’ha d’insistir molt més encara a les escoles i a la ciutadania”.
Aquesta plataforma no entra en el debat de la independència. Enric Gómez confirma que “ser independentista o no és una opció per a tots nosaltres en eleccions supramunicipals. Nosaltres considerem que és un element que portat als municipis és un mecanisme d’ús intencionat dels grans partits per segmentar i confondre a la ciutadania. Tenim unes urgències municipals que hem d’atendre i no podem perdre el nostre temps, que ja de per si és limitat, en fer-li la feina bruta als partits que viuen de debats estèrils pel dia a dia de la gent”.
Jaume Icart: “Volem fer arribar la veu del poble a l’Ajuntament”
Entrevista amb el líder de l’agrupació Avancem Sant Boi: “No volem que la vella política vagi per sobre dels veïns i veïnes de Sant Boi”
En un forn de pa de la plaça de l’ajuntament, assegut, amb ganes de xerrar i lluint una xapa d’Avancem Sant Boi trobem a Jaume Icart (Barcelona, 1960).
Icart és funcionari públic, militant de CCOO i ara cap de llista del nou “partit” que es presenta a les eleccions municipals d’aquest diumenge 28 de maig. Denuncia que la vella política al món municipal ha fracassat, per això, del poble sorgeix Avancem Sant Boi.
L’agrupació neix, ara fa ja nou mesos, entre les graderies del C.F. Ciutat Cooperativa. Després de la pandèmia i de les contínues decepcions amb el funcionament de l’ajuntament, veïns i veïnes dels barris de Mariano, Cooperativa – Molí Vell i Centre van decidir unir-se amb l’empenta i la il·lusió de poder canviar les coses.
Un bar del barri de la ciutat cooperativa és la seva seu política, cada dijous es poden trobar a les quasi setanta persones que conformen Avancem. Reivindiquen que no són un partit polític convencional, només persones treballadores que volen millorar el poble. Icart afirma que no tenen cap ideologia, «som la ideologia del poble i el poble pensa com pensa».
La plataforma recull a tothom que tingui com a objectiu fer avançar Sant Boi, el cap de llista assenyala: «tenim gent de centre, gent moderada, gent d’esquerra republicana i socialistes escarmentats», i mai això ha suposat un impediment.
