Calella (Barcelona). El caricaturista Joan Vizcarra és considerat com un dels millors especialistes del món. Ha treballat a diaris i revistes des de 1990 i tots reconeixem el seu estil. Esportistes, polítics i famosos de tota mena han passat pel filtre agut de la mirada i el llapis de Vizcarra.
En uns temps marcats ja per la Intel·ligència Artificial, Joan Vizcarra aposta per la caricatura a mà, pel treball del professional artesanal. Per això ell treballa sempre a mà i defensa que les feines manuals, a la llarga, tindran més prestigi i valor social que no pas les realitzades per ordinadors o la Intel·ligència Artificial. Vizcarra prefereix la feina orgànica, manual, de l’artesà, en contraposició a la digital.
Fa un any, el caricaturista ha publicat “The History of Blues by Vizcarra”, una obra que repassa la història del Blues, el Jazz i el Soul en caricatures. Des de com van arribar els esclaus africans a Estats Units, fins a com es va originar la música que van crear els seus descendents. També repassa els grans noms de la gran música negra del segle XX i del segle actual. Una obra única que es presentarà el dissabte 16 de setembre, durant la segona edició del Calella Harmònica Festival, que es celebrarà a la capital turística del Maresme dels dies 14 al 17 de setembre.
Quin recorregut està tenint el llibre que presentarà a Calella?
El llibre està tenint una gran acceptació i difusió des del primer moment que el vam presentar al Festival de Blues de Cerdanyola. Vam passar també per la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, i després al «Bcn Blues Camp» de la Sedeta a Barcelona. Més tard, hem presentat el llibre al Festival de Blues de Santako, a Santa Coloma de Gramenet. A totes les presentacions hem rebut una gran acollida del públic. A més, a part de la presentació del llibre, també organitzem una exposició dels dibuixos que apareixen a l’obra. Tot plegat, acostuma a aixecar força expectació. Ara ens fa molta il·lusió estar al festival de Calella, al Calella Harmònica Festival.
Com va tenir la idea de fer un llibre de caricatures de músics de Blues Jazz o Soul?
En realitat, la idea va començar a Cerdanyola, precisament, amb el meu bon amic i periodista Juan Antonio Hidalgo. Vam idear la possibilitat de repassar la història del Blues amb textos i il·lustracions i, la veritat, és que ha quedat un llibre molt guapo. A més, vam comptar amb la inestimable ajuda i posterior apadrinament de l’encantadora Big Mama Montse, la presidenta de la Societat Blues de Barcelona.
Amb quina caricatura de les que hi ha al llibre es queda?
Totes les il·lustracions son importants per a mi. És molt difícil escollir-ne alguna. Però, ja que m’ho demaneu, em quedo amb la de John Lee Hooker que apareix a la portada del llibre, ja que és un quadre que vaig pintar fa anys en gran format, i que forma part de la col·lecció privada d’un amic col·leccionista.
D’on li ve l’amor per la música negra?
A mi sempre m’ha agradat molt la música Rock i totes les seves derivades, Blues, Soul, Rock and Roll, etc. però el Blues en concret m’apassiona especialment, ja que és pura emoció i molt primari, que t’arriba de seguida. Jo quan treballo sempre tinc posat de fons bona música, com aquesta que et comento, em dona molta energia i força per dibuixar.
Quins són els seus festivals de Blues preferits?
El que conec més és el Festival de Blues de Cerdanyola, per qüestions de lligams d’amistat i bon rotllo, he estat vàries vegades gaudint d’aquest entorn magnífic. També conec el Festival de Blues de Barcelona… i ara espero amb molta expectació el festival de Calella, el Calella Harmònica Festival. Segur que ho teniu muntat de «cine».
Li agrada la idea d’un festival especialitzat en l’harmònica? Què en pensa de la filosofia de centrar-se en un instrument?
Realment té molt bona pinta. L’harmònica, l’instrument musical, a mi ja em fascina d’entrada. Trobo que té un so molt autèntic, d’arrel molt americana, com a mi m’agrada la música. A més, és un instrument que el pots adaptar tant a un bon blues, com a un bon «temarro» de Rock and Roll, com també queda molt guapo en un «solo» d’un tema de Soul. En fi, que tinc molta curiositat per estar en aquest Festival.
Què en pensa del fet que Calella, una ciutat a prop de Barcelona, i també de Girona, a mig camí entres les dues grans capitals, aposti per la cultura, amb festivals de Jazz, Blues com el nostre, amb un festival d’estiu de música al Far de Calella com el NEC o un festival de cinema, com el Calella Film Festival?
Em sembla fantàstic que un indret tant “guapo” com Calella faci aquests tipus d’apostes en favor de la Cultura en general, i en el Blues en particular, així com el Cinema. És una gran proposta de ciutat apropar al gran públic aquests tipus d’expressions artístiques. Hauria de ser una cosa que tots els Ajuntaments fessin a les seves localitats: la música, l’art, el cinema… la cultura, en general, és essencial.
Parlant de la teva carrera, quan es diu que vostè és dels millors caricaturistes del món, quina és la seva reacció?
En realitat, jo em concentro en treballar cada dia en què més m’agrada, que és el món del dibuix, la il·lustració, la caricatura, etc. Per a mi, el millor premi és poder viure de la meva passió. Amb el temps, i molt esforç, he aconseguit que es converteixi en professió. Aquest, per a mi, és el millor reconeixement.
Quin és el truc, la clau, per captar l’essència d’un personatge?
Per fer una bona caricatura, primer has d’aconseguir que el personatge s’assembli de manera física al que tu estàs dibuixant i després has d’intentar captar l’ànima del personatge. Això és més complicat, ja que entren en joc aspectes més psicològics, més de perspicàcia… quan aconsegueixes aquests dos factors, la caricatura funciona «de nassos»…
Segur que tens alguna anècdota amb algun personatge que t’has trobat a la vida real després de dedicar-li una caricatura…
Gràcies a la meva professió de tants anys col·laborant en mitjans de comunicació importants de tot l’Estat, com la històrica revista d’humor “El Jueves”, “El Periódico de Catalunya”, la revista “Interviu”, el diari “Avui”, entre molts d’altres, m’ha permès conèixer de ben prop a personatges tan variats com el Mark Knopfler, Santiago Segura, Ferran Adrià, Leo Messi, Benicio del Toro, Joaquín Sabina, etc. Són molts. Amb tots ells, el més destacable és que reben la teva feina amb un somriure. Això és el més important.
Ha canviat molt l’ofici del caricaturista des que vas començar fins avui en dia? Parlo de com l’era digital ha modificat, o no, la teva feina.
Jo vaig començar de manera professional l’any 1990, quan vaig acabar la carrera de Belles Arts. Realment, ha canviat molt el sector i la professió des de llavors, però jo sempre he apostat per la feina artesanal. O sigui, treballar a mà, sigui una caricatura, una il·lustració o un quadre. És igual, jo sempre he reivindicat el dibuix fet a mà…
En aquest sentit, la Intel·ligència Artificial, per exemple, mai podrà substituir la feina d’un professional artesà com vostè.
És que jo crec que cada vegada tindrà més valor, tant econòmic, com de prestigi, la feina feta a mà, ja que cada vegada hi ha menys gent que la farà. El més fàcil és aprendre un programa que simuli un treball artesanal, però aquesta aposta crec que és una errada, ja que sempre sortiran programes millors i més perfectes, i més ràpids d’executar… Per això jo continuo anant a contracorrent i fent-ho tot a mà.
