L’esborrany dels pressupostos de la Generalitat pactat entre el Govern i En Comú Podem ens fa saltar les alarmes en la proposta que es fa en matèria d’habitatge. Per una banda, perquè són clarament insuficients per donar resposta a la greu crisi habitacional que patim arreu Catalunya i la manca d’un parc d’habitatge públic de lloguer. Per l’altra, perquè estan mal orientats per poder abordar un problema estructural que fa anys que està enquistat, limita el dret a l’habitatge de la població i comporta l’empobriment sistemàtic d’àmplies capes de la societat. Us compartim un seguit de consideracions al respecte:
En primer lloc, creiem que és imprescindible augmentar el pressupost per ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer. Els percentatges d’habitatge públic al nostre país són ridículs comparats amb altres països europeus, ho sabem des de fa temps. A Catalunya tenim un 1,6% d’habitatges protegits (entre públics, d’entitats socials i cedits per particulars), molt lluny dels percentatges de països com els Països Baixos (30%), Àustria (24%), Dinamarca (21%) o França (17%). La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, marca que tots els municipis de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de tenir un mínim d’un 15% dels habitatges destinats a polítiques socials abans del 2027, indicant a més metes quinquennals per avançar cap a aquest horitzó. No s’han complert fins ara aquestes obligacions legals i aquests pressupostos posen sobre la taula inversió en partides molt minses per poder revertir aquesta situació.
Per poder ampliar el parc d’habitatge de lloguer, cal apostar encara més per la fórmula del tanteig i retracte i destinar un pressupost considerable perquè sigui una de les vies principals per ampliar el parc d’habitatge de lloguer i fer front a la vegada als processos de gentrificació i concentració de la propietat que estan vivint les grans ciutats de Catalunya. Les pujades de lloguer abusives i les expulsions per no renovació de contractes, són una de les principals conseqüències de l’adquisició de finques senceres per part de fons d’inversió. Cal implementar aquesta fórmula també per revertir l’especulació immobiliària i protegir el dret a l’habitatge de les llars llogateres.
En segon lloc, és alarmant que la Generalitat destini 87,6 milions d’euros a ajudes al pagament del lloguer per fer front a l’escalada de preus. Aquesta és una política que tot i que s’emporta una part important del pressupost, no incideix en les dinàmiques de mercat. En altres paraules, és un pedaç a curt termini que no aborda el problema estructural i que significa una transferència de diners públics als arrendadors que cobren el lloguer, com apunten informes i experiències internacionals. De fet, aquestes ajudes, sense una regulació dels lloguers, poden provocar fins i tot pujades en els preus.
Per últim, cal treballar molt en el control i la fiscalització dels habitatges buits arreu el territori. Hem de recordar que la Llei 1/2022 ja ha establert el mandat de crear un registre de grans tenidors, però no s’ha iniciat encara la seva institució. A més, la política de mobilització d’habitatges buits amb un recàrrec de l’impost de béns immobles ha demostrat ser poc eficaç, però els pressupostos pactats entre ERC i ECP incrementen aquest impost i fien tota l’estratègia de mobilització a possibles ocasions de tanteig i retracte. El govern oblida que hi ha eines d’adquisició i expropiació forçosa de l’usdefruit a la Llei 18/2007 que no s’han plantejat als pressupostos, ja que no veiem partides per a l’adquisició d’habitatges buits o partides per cobrir el cost d’executar l’expropiació de l’usdefruit. En aquest sentit, són precisament les recaptacions pel recàrrec de l’IBI la via per finançar aquesta política d’adquisició i expropiació de l’ús. Però no hem d’oblidar que també es pot recaptar amb sancions als titulars que incompleixen la funció social dels habitatges que romanen buits. Cal ser molt més valentes per mobilitzar el parc d’habitatges buits, i aquests pressupostos demostren una tebiesa incomprensible davant del repte que tenim d’ampliar el parc d’habitatge social.
Protegim el dret a l'habitatge. Millorem la vida de la gent. Ajuda'ns a seguir canviant les coses i suma-t'hi.
